El profesor Layton y la llamada del espectro

Parlar a hores d’ara de la saga del Professor Layton i dir alguna cosa nova és difícil. De sobres és coneguda per tots una saga que va arribar sense fer soroll a la portàtil de Nintendo però que s’ha fet un lloc entre les millors aventras gràfiques dels últims temps. Ara, el professor i el seu ajudant Luke s’acomiaden de NDS per la porta gran.

L’argument serveix de preqüela per a la saga. La història ens planteja un misteri que ens portarà a la vila de Misthallery, un ecantador lloc on s’ha despertat un temor col·lectiu per culpa d’un estrany espectre que apareix a la nit i està destruint la ciutat. Davant d’aquesta situació, el nostre professor preferit serà l’encarregat de trobar la resposta i per a això, el pare de Luke li demanarà ajuda. Layton viatjarà allà amb una nova ajudant, la jove Emmy, que juntament amb el professor i Luke formaran un equip imparable.

El desenvolupament del joc és similar al vist en lliuraments anteriors. Amb uns escenaris prefixats plens de detalls, haurem d’explorar-los per aconseguir monedes que ens proporcionin pistes, però també haurem de parlar amb els habitants del poble. I que ningú s’oblidi dels puzles, autèntica essència de la saga. Amb més de 170 endevinalles, ens ho passarem genial per descobrir les solucions i poder avançar. I creieu-nos quan podem afirmar que alguns són certament complicats. No deixeu d’estar atents a les pistes i als enunciats de cadascun d’ells.

Així que tenim a un joc del professor Layton en estat pur. ¿Quin és el problema? Doncs senzillament que no aporta res de nou a la saga. I això ha de ser negatiu? Doncs segons com es miri. La veritat és que per als que gaudim de les anteriors, ens encantarà tornar a viure una nova aventura del professor, més quan la trama ens explica els orígens de la seva amistat amb Luke. No obstant això, es troba bastant a faltar algunes novetats que donin un nou aire a la saga. Passa una cosa semblant, salvant les distàncies de gènere i plantejament, amb el recentment analitzat Assassin ‘s Creed Revelations. També resulta un bon joc (sempre dins de les seves característiques i per a un públic concret) però a l’hora de jugar-lo dóna la sensació que estem davant d’una “expansió” del joc anterior. És cert que revela una part no coneguda de la història, però això no és suficient.

A nivell gràfic, el joc és igual que l’anterior. Amb uns escenaris plens de detalls i que espremen perfectament NDS. Els personatges estan molt bé realitzats i desborden imaginació pels quatre costats. I tot això per no parlar de les escenes cinematogràfiques, que llueixen un nivell increïble.

Quant a la seva durada, dependrà de la nostra habilitat per resoldre els puzles, encara que l’aventura ronda les 7 hores. Però no us preocupeu, perquè a més tenim tres divertits minijocs, com són el del tren, el del peix i el de les titelles (que ja vam veure en l’anterior).

En conclusió, Layton s’acomiada de NDS per la porta gran. Amb una aventura que encantarà als fans de la saga, coneixerem els orígens de la seva amistat amb Luke. Nous puzles, nova trama i noves opcions per a un gran joc que perd sencers per la falta total de novetats. Si ja en l’anterior lliurament trobàvem a faltar novetats, en aquesta passa tres quarts del mateix. “La llamada del espectro” compleix la vella fórmula d’esprémer al màxim la taronja, cosa que no és dolenta, però, per descomptat, tampoc és bona. Tot i així, és un bon joc.

Quant al seu contingut, és un joc apte per a tot tipus de públics. Tant petits com grans gaudiran de les aventures del professor. Tot i això, el recomanem per a majors de 7 anys ja que la complexitat d’alguns puzles fan que els més petits puguin perdre l’interès.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:4; Guió:4

Firma: J. Carlos Amador Vigara