Street Fighter V

Análisis

La crítica del principiant

Street Fighter porta anys recollint èxits. Des de l’inoblidable arcade de Súper Nintendo, passant pels intensos títols de PS1 o el més recent SFIV. De nou, Capcom trenca amb el passat amb aquest nou lliurament.

Sortint de la zona de confort

Si hi ha alguna cosa critiquem moltes vegades en les seqüeles de jocs d’èxit és que pequen de ser molt continuistes. Nous nivells, millora gràfica i poc més. No és el cas de Street Fighter V. El canvi del segon al tercer lliurament va ser considerable i què dir del quart, molt més complex i ple de possibilitats.

Street Fghter V resulta menys exigent que l’anterior lliurament però igual o més complet a l’hora d’agafar el comandament. Els personatges (16 en total, de moment) fan gala de noves habilitats i poc tenen a veure amb les versions clàssiques Ken, Bison, Vega o Dhalsim. S’agraeix, perquè així podem descobrir noves possibilitats. Els nous personatges, com Fang o Birdie s’implementen perfectament i el seu sistema de lluita és dinàmic i espectacular.

A més, s’han afegit tres habilitats especials per als combats i que no sempre tindrem disponibles, per la qual cosa haurem de saber quan és millor usar-les. En primer lloc, cada personatge té una habilitat exclusiva (v-skill), que li permetrà evitar el dany del rival o causar un de major. La segona opció (v-reversal), ens permet contrarestar atacs rivals mentre ens cobrim. La tercera (v-trigger), augmenta les nostres capacitats d’atac.

Decisió polèmica

Amb un sistema jugable molt complet, SFV es prevé com un títol ideal per als amants de la lluita. No obstant això, té un gran handicap que no podem oblidar i que llença per terra, a dia d’avui, el resultat final del joc. I és que, com a molts altres jocs estan fent (com Star Wars Battlefront, Need for Speed, etc.) el seu contingut se centra gairebé al 100% en l’online. Aquesta decisió afecta directament a aquells usuaris que no tinguin connexió a internet estable i permanent o als qui no els agradi jugar contra altres participants.

Si ens centrem en el joc individual, només disposem d’una espècie d’insulsa història (amb uns quatre o cinc combats per lluitador) en la qual ni es revela res d’ells ni res per l’estil. Hi hagués estat molt senzill introduir la típica modalitat arcade (amb la seva dificultat en augment, el seu cap final i la seva història, millor o pitjor pensada) però… A part d’això i de l’opció supervivència, poc més trobem.

Tot l’esforç de Capcom s’ha centrat en el multijugador. Una completa interfície compara els perfils i característiques de cada usuari, ajustant al màxim les batalles. És cert que, a dia d’avui, hi ha jugadors que abandonen la partida sense més, quedant el combat per registrar. D’altra banda, és una modalitat que pot donar molt de si.

Una única versió

Una de les majors crítiques a Capcom amb l’anterior lliurament va ser que es publiquessin tantes revisions del títol original. Que si SFIV, Súper Street Fighter IV, Súper Street Fighter IV: Arcade Edition… Per això, la companyia ha pres la decisió de llançar una única versió (a priori) que s’anirà actualitzant contínuament amb contingut gratuït o de pagament. El millor és que no serà obligatori pagar per contingut extra amb diners reals, sinó que dependrà molt de la nostra fidelitat al joc i de les monedes virtuals (fight money) que aconseguim.

Respecte al contingut…

No podem oblidar que es tracta d’un títol de lluita. Malgrat això, està qualificat per a majors de 12 anys segons PEGI. En aquest sentit, ho veiem més adequat per a majors de 16 per diversos motius: en primer lloc, pel component de violència del que fa gala. És cert que no hi ha sang i que els efectes especials en els cops no són ni realistes ni grotescs; tot i així, és un joc violent. En segon lloc, té un fort component online que no s’adequa massa als més joves. Finalment, pels excessius modelatges femenins, alguns d’ells bastant extravagants i voluptuosos.

El millor:

Manté l’essència de la saga però…
aporta suficient novetats jugables per acontentar a tots.
Modalitat online molt sòlida.

El pitjor:

Manca gairebé per complet de modalitat individual, la qual cosa tirarà per enrere a molts jugadors.
Poques modalitats en el seu conjunt.

Conclusions:

Street Fighter V és un complet joc de lluita en l’aspecte jugable. Innova però sap tirar de nostàlgia per agradar a tot tipus d’usuaris. No obstant això, respecte a les opcions, queda curt. Gairebé res per al jugador que vulgui fer partides contra la consola i una opció online que encara està en construcció. Amb el sistema de continguts descarregables gratuïts per als jugadors més fidels, s’anirà millorant una proposta que, a dia d’avui, queda una mica òrfena.

Firma: J. Carlos Amador

ficha técnica

Género: Lucha

Subgénero: Arcade

Plataformas: PC

Fecha lanzamiento: 16/02/2016

Público

+16 años

Valoración

Contenido

Humor

Acción

Violencia

Sexo

Un dels títols de lluita més coneguts debuta en exclusiva a PC i PS4 amb un nou enfocament que no agradarà a tots. Així és Street Fighter V.

Idiomas: Castellà

¿Juego en red?: 1

Número de jugadores: 1

Precio: 69,95€

Distribuidora: Koch Media

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Twittear
Pin
Compartir
A %d blogueros les gusta esto: