Mario & Sonic en los Juegos Olímpicos de Río 2016

La crítica del principiant

Des dels clàssics Olympic Gold -aquell mític de Barcelona 92 en Game Gear és inoblidable- passant pels Track and Field de PS1, els jocs basats en les Olimpíades sempre ens van fer picar els nostres comandaments. Es tractava de jocs amb un alt grau de dificultat on havíem de colpejar el botó de torn fins a finalitzar la prova. Quanta suor i llàgrimes ens deixàvem en aquell temps… Doncs bé, aquesta disciplina s’adapta ara a l’univers Mario i Sonic amb un sistema pels més petits de la casa.

Olimpíada especial

Mario i Sonic en los Juegos de Río 2016 presenta una gran quantitat de proves per disputar. En total són catorze esdeveniments tan variats com el futbol, la vela, el tir amb arc, el tennis de taula, la boxa, el llançament de javelina, etc. En la seva majoria el resultat és molt divertit i respon perfectament a les característiques de la consola. És a dir, no només es tracta de picar botons sense parar, sinó que hem de jugar amb el llapis de la consola, el giroscopi i fins a bufar per l’altaveu per moure la vela del vaixell. Com us podeu imaginar, el resultat és molt divertit, especialment per als nens.

Per si no fos poc, tenim d’altres esdeveniments extres que proporcionen un gir interessant, ja que s’adapten a l’univers de Mario i Sonic. En la prova de BMX, per exemple, hem d’evitar goombas que obstaculitzen el camí; en els 100 metres llisos podem usar potenciadors tipus Mario Kart, etc.

A més, amb història

La principal novetat respecte a d’altres jocs de Mario i Sonic esportius és que inclou una modalitat historia molt entretinguda. Podem triar entre enrolar-nos a l’escola de Mario o en la de l’eriçó blau usant el nostre propi Mii. A partir d’aquí, competim contra els personatges d’ambdues franquícies i anem guanyant experiència per pujar de nivell. A més, entre prova i prova, ens podem moure lliurement per conversar amb altres competidors, comprar en la tenda, etc.

Massa simple

Però si d’alguna cosa emmalalteix el joc és que resulta tremendament senzill i fins i tot repetitiu. Com més gran sigui el nen que el jugui, més gran serà la seva sensació d’avorriment. Podem pensar que és una cosa lògica, tractant-se d’un joc especialment dirigit als més petits. No obstant això, la veritat és que no és així. En anteriors títols protagonitzats pel lampista i l’eriçó -i no són pocs- les proves tenien major nivell d’exigència i resultaven menys repetitives.

El millor:

Entretingut i colorista, ideal pels més petits
La modalitat historia és un gran extra.

El pitjor:

Proves repetitives.
Escàs nivell de dificultat.

Conclusions:

Mario i Sonic en los Juegos Olimpicos de Río 2016 és un divertit arcade infantil que encantarà als més petits de la casa pel seu plantejament i la varietat de les proves. No obstant això, el seu escàs nivell d’exigència l’acaba limitant en excés a aquest públic. Amb un millor ajust de la dificultat hauria guanyat molt. Encara així, és una gan opció per al públic infantil.

Firma: J Carlos Amador Vigara