The Elder Scrolls V: Skyrim

Skyrim no és un joc de rol qualsevol. Des del moment en què instal•lem el joc a PS3 o Xbox 360 (en aquesta última és no és necessari, sense opcional) i comencem la partida, ens adonem que estem davant de quelcom grandiós. La història, els personatges, les possibilitats, la varietat, la nova regió de Tamriel (el continent que vam visitar en altres jocs), els escenaris… Podríem enumerar mil i una virtuts del joc que resumeixen l’essència del ROL (en majúscules). El resultat, com podeu imaginar és impressionant.

El primer que hem de destacar de la nova entrega de The Elder Scrolls és, com hem dit, que estem davant un joc immens. Prop de 40 quilòmetres quadrats formen l’àrea que dóna nom al joc. Aquest simple dada deixa entreveure la magnitud d’aquest. Però no només l’extensió dels escenaris és enorme, sinó que la història també ho és.

La nostra història comença amb un personatge del qual no coneixem absolutament res. A poc a poc descobrirem que jugarà un paper essencial en la guerra que està vivint Skyrim entre les Faccions de la Tempesta i la Legió Imperial. Però el seu paper anirà molt més enllà, perquè ell serà l’últim caçador de dracs capaç de enfrontar-se al malvat déu drac Alduin, que havia profetitzat la fi del món. Serem el salvador de Skyrim? Tindrà la guerra relació amb la profecia?

Doncs si l’argument us sembla interessant, no menys ho seran totes aquelles històries paral•leles i secundàries que vivim en la història. Amb una estructura al més pur estil sandbox (és a dir, amb llibertat per dur a terme les nostres accions) podrem triar entre les missions principals, que seguiran l’argument, i les secundàries, que ens oferiran personatges que ens trobem i que ens explicaran la seva història . Per si fos poc, també tindrem una gran quantitat de tasques senzilles alternatives.

Si les possibilitats que ofereixen la història principal i les secundàries són enormes, les que ofereix el propi sistema del joc encara ho són més. Tot, absolutament tot estarà al nostre abast. Què volem dir amb això? Doncs que podrem usar qualsevol objecte que trobem a terra, podrem parlar amb qualsevol personatge que coneguem … El resultat, com no, és d’una sensació d’immensitat increïble. I és que semblarà que veritablement estem en un món molt viu. Per posar un exemple, els personatges del joc (no els protagonistes, sinó tots) tenen la seva pròpia vida. Així, realitzen el seu treball, tenen les seves hores de son … És a dir, que estem davant d’un veritable univers virtual.

D’aquesta manera, encarnant al nostre protagonista, que triarem entre diferents races pròpies de la regió (com Nòrdics o Orcs) començarem a caminar per les terres de Skyrim amb total llibertat per dur a terme tot tipus d’accions. Podrem explorar els entorns, conèixer vilatans, visitar nous llocs i masmorres i, sobretot, combatre. Així guanyarem punts d’experiència per pujar de nivell i millorar la nostra destresa amb les armes i objectes que trobem.

Si se li pot posar algun “però” al seu sistema jugable és que els personatges que ens acompanyen en les missions controlats per la consola, tenen comportaments una mica toscs i estranys, reaccionant de manera poc natural i intel•ligent.

Però, què seria de tot això sense un apartat gràfic a l’alçada? La veritat és que a Skyrim tot funciona a un nivell espectacular. La grandesa dels escenaris ve de la mà d’un nivell de detall increïble. Així, per exemple, cada regió es caracteritzarà per un clima i uns paisatges concrets, perfectament recreats. A més, la quantitat dels personatges serà d’una varietat sorprenent. I com no, el disseny dels dracs està perfectament recreat.

En resum, Skyrim no és un joc de rol, sinó que és EL joc de rol de l’actual generació de consoles, així de senzill. Tot té una dimensió majestuosa, des del seu argument, passant pels seus escenaris, les possibilitats jugables, la durada (prop de 50 hores) … La veritat és que per molt que diguem, només jugant aconseguim explicar el sorprenent de la nova creació de Bethesda.

Finalment, pel que fa al seu contingut, hem de precisar que estem clarament davant d’un joc dirigit a un públic adult per molts motius. En primer lloc per la violència que ofereix, atès que el combat és continu. En segon, per la llibertat d’opcions al més pur estil sandbox (encara que no té res a veure amb altres com GTA) i, sobretot, per les nombroses possibilitats (així com per la seva complexitat) que ofereix, que tiraran enrere a més de algun jugador poc acostumat als jocs de rol. Per tot això, és un joc ideal per a majors de 16-18 anys, si bé els menors d’aquesta edat tenen altres possibilitats, potser no tan brillants i descomunals, però sí interessants.

Diversió: 5; Jugabilitat: 5; Diseny gràfic: 5; Personatges:5; Guió:5

Firma: J. Carlos Amador Vigara