Resident Evil 6

Resdient Evil 5 no va deixar indiferent a ningú. Si d’una banda estàvem davant un gran joc d’acció, als que seguim la saga des de fa ja molts anys no ens va aconseguir enganxar. El motiu era molt simple: estàvem davant d’una gran aventura però que poc tenia a veure amb els primers Resident Evil. Ni puzles, ni exploració i poc terror psicològic. On quedava aquella tensió per si apareixia Némesis de sobte? Doncs bé, davant l’allau de crítiques, Capcom ha decidit intervenir amb una sisena entrega que pretén agradar a tothom.

I efectivament, Resident Evil 6 uneix mestratge i ganes d’agradar a tots des d’un primer moment. Des que iniciem una partida podem triar entre viure tres capítols ben diferents de l’aventura. D’una banda, la part de Leon i Helena, de l’altra, la de Chris i Piers, finalment, la protagonitzada per Sherry Birkin (aquella misteriosa nena que apareixia a la comissaria de Resident Evil 2) i Jake Muller (el fill de Albert Wesker!). Però no us penseu que és que simplement el joc estigui dividit en parts, sinó que l’aventura que protagonitza cadascun d’ells és ben diferent.

Si ens centrem en el capítol de Leon, viurem unes hores de Resident Evil pur i dur. Els fans de la saga gaudirem amb aquesta secció com amb cap altra. Onades de zombis pels carrers de Talk Oaks ens recordaran a les “meravelloses” carreres de Raccoon City de Resident Evil 2 i 3. En aquest apartat, més que disparar sense parar, passarem por mentre intentem resoldre alguns puzles. La segona part de la campanya (encara que podem triar l’ordre en què jugar), protagonitzada per Chris i Piers, beu directament de l’anterior lliurament. Al més pur estil d’un shooter en tercera persona, haurem acabar amb onades de monstres mutants veritablement intel•ligents. La tercera, per la seva banda, és més variada i combina fases de sigil, tirotejos de vertigen (fins i tot dalt d’una moto) i alguns puzles. Tot acompanyats dels típics caps finals.

Aquesta estratègia per part de Capcom ens sembla, senzillament, excel•lent. I és que ara és més fàcil acontentar els milions de fans. Els que enyorem els “preciosos” carrers de Raccoon City, ara podrem reviure per una hores aquests increïbles survival horror (volem un remake de RE2 ja!), mentre que els amants del tir fàcil gaudiran del capítol de Chris. Per si fos poc, com a contingut addicional al joc, tindrem una modalitat on manejarem a l’enigmàtica Ada Wong, també carregada de trencaclosques i escenaris grotescs.

Centrant-nos en la mecànica del joc, en línies generals segueix el vist en les anteriors entregues. La càmera està situada a l’espatlla del personatge i funciona perfectament. Conforme avancem haurem de fer front a desenes de monstres que apareixeran. Zombis, mutants intel•ligents … Tot això sense deixar-nos ni un segon per respirar. Però compte, entre tanta acció haureu de tenir cura de la poca munició que us quedi, perquè haurem sobreviure amb el poc que tinguem, ja que és una mica escassa.

A nivell visual és un espectacle. El motor del joc és increïble i tant personatges com enemics i escenaris estan perfectament r realitzats. Res d’alentiments o altres defectes gràfics comuns en jocs que abasten massa nivell de detall. Especial menció mereix el disseny dels enemics, esgarrifós i desagradable en alguns casos.

Deixant de banda aquest aspecte, el joc inclou un complet multijugador tant local com online. Podrem completar els diferents capítols acompanyats per un amic o a través de la xarxa i el que és millor, en alguns moments haurem combinar les nostres habilitats amb la de dos personatges més. Si jugar en solitari és divertit però, quan el nostre company no és controlat per la màquina (que igualment té un bon nivell d’IA) sinó per una altra persona, guanya encara més. A més de poder reviure l’aventura amb altres jugadors, torna a aparèixer la modalitat Mercenaris i debuta Agent Hunt, on encarnarem a un dels monstres en partides multijugador.

El resultat final és que aquesta vegada Capcom ha trobat la tecla. El joc respon per tots els usuaris i si bé cal dir que es tornen a trobar a faltar més puzles i menys tirotejos, almenys ara tenim una part del joc per a cada perfil d’usuari. Això sí, tot i les exigències del mercat, seguim considerant que l’essència d’exploració de la saga s’ha perdut en part i això un llast difícil d’evitar per als que la seguim des PSOne. Tot i això, és un bon joc.

Si parlem del contingut, Resident Evil 6 va exclusivament dirigit a públic major d’edat. És cert que ens enfrontem amb criatures rares, zombis, monstres, etc. i que estem davant un joc d’acció, però és explícitament violent. Ja ho deia la nostra enyorada PSOne quan començàvem Resdient Evil 2: el joc conté escenes de violència explícita. Per tant, no és adequat per a menors. Això sí, dit això, el context de fantasia no és equiparable amb altres produccions molt més explícites en aquest aspecte i més realistes. Com passa amb sèries com The Walking Dead, hem d’entendre en un marc concret. Això sí, el gore i la violència estan totalment presents.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 5; Personatges:5; Guió:5

Firma: J. Carlos Amador Vigara