La crítica del principiant
La saga Hitman sempre ha estat diferent a qualsevol altra d’acció. Aquí no premia l’acció desenfrenada, sinó l’estratègia i el sigil. Us presentem el seu últim lliurament.
Pensa, després actua
Els jocs d’aquesta saga sempre es basen en una mateixa jugabilitat: hem d’assassinar a l’objectiu –ja sigui un polític corrupte, un narcotraficant o un mafiós amb armes biològiques-. Per aconseguir-ho, tenim llibertat absoluta per moure’ns per un ampli escenari replet d’estades i edificis que podem explorar. A partir d’aquí, hem d’aprofitar les oportunitats que es presentin per acostar-nos a l’objectiu i acabar amb ell. Serveixi d’exemple que podem disfressar-nos de cuiner, baixar als cellers, recollir raticida i enverinar el menjar.
Tot i que tenim llibertat per usar l’acció quan vulguem, la veritat és que és un joc de sigil i estratègia. Si ens descobreixen segurament acabarem la partida als pocs segons, per la qual cosa ens toca ser prudents i analitzar molt bé l’entorn.
Per tot això, malgrat que és un joc adult i violent, no es tracta d’una violència gratuïta i abundant com la d’altres títols, sinó que queda limitada al que nosaltres considerem. Al favor seu s’ha de dir també que no hi ha sang abundant i que no és obligatori matar a qui no sigui l’objectiu principal, podent-ho deixar inconscient.
Varietat de situacions
El joc inclou sis localitzacions ben diferents: un vaixell de luxe, una desfilada de moda en Paris, un poble costaner italià –Spanienza-, la ciutat de Marrakesh, un hotel de Bangkok, un poble a Colorado i un complex sanitari a Hokkaido.
Malgrat que no són massa escenaris, la grandesa del joc és que la seva rejugabilitat és enorme i presenta moltíssimes missions secundàries. A més, cada cert temps apareixen missions solament disponibles per un període de temps concret.
Contingut per a adults
Es tracta d’un joc per a majors d’edat. En essència és un títol violent i només recomanat per a adults. Si bé hem de dir que a diferència d’altres títols de l’estil, Hitman se centra més en l’exploració, l’estratègia i la imaginació per completar les missions. S’agraeix que no sigui visceral i que puguem deixar a la gent inconscient en lloc de matar-la.
El seu argument, també d’estil adult, deixa espai per a la reflexió sobre les conseqüències de jugar a ser Déu i fabricar a l’home-assassí-perfecte i la seva llibertat: les teves accions determinen qui ets.
El millor:
L’enfocament estratègic.
La rejugabilitat de la missions.
El pitjor:
Pocs escenaris.
Argument inacabat.
Conclusions:
Hitman és un joc d’acció diferent. Substitueix els trets pel sigil i l’acció desenfrenada per l’exploració i l’estratègia. Evidentment és només per a adults. Això sí, és una opció interessant per a majors per la seva original proposta.
Firma: J. Carlos Amador
Hitman narra la història d’un assassí d’elit que va ser creat mitjançant enginyeria genètica per convertir-se en la màquina de matar perfecta. És la culminació d’anys de recerca (i quaranta-sis clons anteriors), que li han dotat d’una força, velocitat, resistència i intel•ligència sense precedents. Però, tot val per aconseguir el nostre objectiu?
