Final Fantasy XIII-2

Final Fantasy XIII va ser l’estrena d’una de les sagues més reconegudes dels videojocs en l’actual generació de consoles. No obstant això, i malgrat la qualitat gràfica, el resultat va ser més que discutible. El joc, sense ser dolent, havia deixat de banda les senyals d’identitat de la saga, convertint-se en un joc de rol-acció que deixava de banda l’exploració i les possibilitats obertes del rol clàssic. Per als seguidors de la saga, aquesta decisió ens va deixar freds i, igual que ha passat amb altres jocs, com el comentat Resident Evil 5, ens donava la impressió que jugàvem a un altre joc. Ara, seguint amb la mateixa història que presentava en l’anterior lliurament, Square-Enix pretén redimir-se i agradar, sobretot, als seus milions de fans. Ho haurà aconseguit?

L’argument parteix d’allà on el va deixar la primera part, pel que és recomanable, si bé no indispensable (gràcies al complet pròleg)haver-la jugat. Ens situem tres anys després que Lightning salvés la seva vida i la dels habitants de el Niu. Per als que no hagin jugat a la primera part, és bo que sàpiguen que el món de Final Fantasy XIII es divideix en dues parts: Nido i Paals. Breument i sense aturar-nos, simplement recordarem que en un intent per salvar la seva germana, Serah, Lightning es veurà submergida en el major repte de la seva vida. Evitar convertir-se en Cie’th i, de passada, salvar Nido.

Doncs bé, ara, tres anys després, la protagonista de la primera part ha desaparegut. Alguns la donen per morta, però la seva germana, Serah, no ho creu. Amb notícies d’un viatger del futur, Noel, Serah emprendrà un viatge a la recerca de la seva germana a través del temps. Aconseguirà trobar-la?

Un cop reconstruït una mica l’argument del joc, ja podem centrar-nos en el seu sistema jugable. I aquí aquesta continuació de Final Fantasy XIII compleix amb escreix. I és que, per als seguidors de la saga, una de les principals virtuts que sempre ha caracteritzat els jocs de rol de Square-Enix, ha estat la possibilitat d’explorar un món obert, immens, carregat de possibilitats, missions secundàries i minijocs. Això és, en general, molt propi dels grans lliuraments de rol clàssic, però, però, com hem dit, Final Fantasy XIII el va deixar de costat per enfocar l’aventura en un sistema més propi del rol-acció.

Aquí però, haurem d’explorar tot l’univers de Final Fantasy XIII i viatjar pel temps a través de portals que anirem obrint i que es connecten entre ells. Viatjarem per regions ja conegudes, però que hauran sofert canvis considerables a causa del pas del temps. A més, veurem personatges que ja no hi són, altres en el que el pas del temps afectarà directament i coneixerem de nous. I tot això amb el toc d’exploració necessari, ja que activar els portals de temps no serà senzill. A més, podrem realitzar una gran quantitat de tasques alternatives, i que ens permetran tant evolucionar el nostre personatge com aconseguir extres importants. I no podem oblidar-nos de la gran quantitat de col•leccionables o les decisions puntuals que ens faran viure diferents “finals”, tot i que veritablement només hi ha un final en el joc.

Quant al sistema de combat, seguirà una mica el vist en l’anterior lliurament. Ara bé, els enemics no apareixen ara a la pantalla, sinó que ho fan de forma més aleatòria, el que recorda a altres lliuraments anteriors. El plena batalla, actuarem igual que en l’anterior joc. Tindrem una barra de temps on podrem realitzar diverses accions i haurem d’esperar a que es torni a omplir per realitzar una altra. Això sí, en aquesta ocasió, el nostre grup de combat tindrà una novetat molt important: podrem capturar a qualsevol monstre contra el qual ens enfrontem i personalitzar per lluitar també amb ell. Això és, sens dubte, un punt més que innovador, ja que afegeix tocs estratègics segons l’enemic contra el qual ens enfrontem.

Gràficament, resulta igual d’espectacular que l’anterior lliurament i, si bé no ha evolucionat pràcticament respecte a aquesta, això no vol dir que el nivell no sigui excel•lent de per si. Menció especial mereixen les escenes de vídeo que, com sempre, tenen un nivell espectacular. Ara bé, molts escenaris ja els vam veure en l’anterior lliurament i, de vegades, estan força buits.

Com a punt negatiu, poc podríem dir que trobem a faltar un apartat gràfic una mica més actualitzat, una història una mica més profunda … Però la realitat és que, després de jugar amb aquest lliurament bastants hores, tenim una sensació similar a la que ens va deixar Final Fantasy XIII. Ni la història ni el joc en si aconsegueixen transmetre aquesta sensació que aconseguia transmetre Final Fantasy VII, VIII o X, i que aconseguien enganxar-nos a la consola fins a que trèiem  el màxim. Serà l’atmosfera, la història o una mica tot, però encara queda lluny dels mítics jocs de PSOne o PS2. De tota manera, Square-Enix ha aconseguit tornar al camí que havia perdut, cosa que els fans agraïm.

Finalment, quant al seu contingut, resulta una mica violent, sobretot per la quantitat d’enfrontaments que realitzem al llarg del joc. De tota manera, res comparable amb altres jocs de rol ni d’acció (tot té un to més fantàstic aquí). De tota manera, la història és una cosa complexa i les possibilitats que ofereix farà que el joc en gaudeixin sobretot a partir de 15-16 anys. Tant per la seva durada (30 hores només la història) com complexitat, aquest és el seu públic adequat.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:4; Guió:3

Firma: J. Carlos Amador Vigara