Polseres vermelles

Amb una bona dada d’estrena, gairbé mig mil·lió d’espectadors i una quota de 14,2 per cent i 37.000 visionats en 48 hores, TVC ha desmostrat, per fi, que pot fer una ficció diferent dels culebrots grisencs o sitcoms encotillades.

Estem a un hospital, però no és una típica sèrie d’hospitals. Els protagonistes són els joves pacients, després els seus familiars i darrer terme els metges i infermeres.

Albert Espinosa, guionista de Planta 4ª, té una llarga experiència en aquest camp i no només per la pel·lícula que va fer amb Antonio Mercero. El guionista i productor executiu va passar deu anys de la seva vida ingressat, el que li ha dut a impartir conferències a hospitals de tot l’estat.

Sempre amb un esperit vitalista, amb sentit de l’humor i amb una melangia per la infància i adolescència, els seus treballs respiren tendresa. De fet, al 2010 va estrenar un llargmetratge, Herois, coescrit amb el seu director, Pau Freixes (també director de la sèrie), que recupera la nostàlgia dels estius de joventut i el concepte d’amistat i grup tan intens a la preadolescència.

A Polseres vermelles, el consolidat tàndem Espinosa-Freixas ofereix, fins al moment, un retrat més blanc que el de Planta 4ª i també més complet, sobretot pel que fa referència a les pors i emocions i a l’entorn familiar. Els guions només sonen forçats en poques ocasions, perquè es volen dir i expressar moltes coses. Segurament, també quan els joves actors estiguin més treballats ajudaran més a esborrar aquests moments.

Per altra banda, la fotografia i la planificació estan tractades amb classicisme i bon ofici. De fet, la factura visual s’allunya de l’estàndard de la petita pantalla i això acompanya a unes bones històries. S’agraeix que un producte de prime-time i amb joves como a protagonistes s’apropi al dolor, a la incapacitat i a la mort amb valentia i voluntat de lluita. Aquest enfoc es veu especialment en el rol protagonista-narrador que té el nen en coma, en Roc, i en les cures tan delicades de la seva mare i els sanitaris de l’hospital, que el tracten com si estigués plenament conscient.

Polseres vermelles dibuixa un interessant paisatge de la malaltia infantil on l’amistat, el grup i la família, com succeïa en la recent Vivir para siempre, són fonamentals. Una aposta diferent que encaixa, si tot continua bé, en l’oferta d’una canal públic, on només desencaixen alguns barbarismes i paraules grolleres.

Pau Freixas, a més, apunta maneres ja que vol preparar per TVC un producte inspirat en el Cluedo i amb l’aire de productes tan solvents com Prison Break o Perdidos.

Firma: Lourdes Domingo