Pacific Blue

El seu argument inicial pot atreure a l’espectador, però en la seva
posada en escena aquesta producció perd en tots els sentits. Els guions
són fluixos, la resolució dels casos molt predictibles i la
caracterització de cadascun dels personatges manca d’originalitat. La
sèrie sempre es desenvolupa sobre una mateixa línia argumental: un
delinqüent o criminal infringeix la llei, els policies ciclistes
investiguen el cas i finalment aconsegueixen detenir-li després d’una
espectacular persecució en bicicleta per la badia i els carrers de
Santa Mónica. En ocasions, alguns casos poden despertar l’interès de
l’espectador que pot arribar fins i tot a enganxar-se a la sèrie, però
després de veure uns capítols s’acaba avorrint de veure sempre la
mateixa història ja que les trames no tenen misteri.

Pacific Blue no només se centra en la unitat d’oficials, per cert amb uns uniformes que són un parell de talles petits, sinó també en les vides personals dels seus protagonistes (el Sergent T.C. Callaway, el Tinent Anthony Palerm i els agents Chris Kelly, Cory Macnamara, Víctor del Toro i Bobby Cruz, entre uns altres) i les aventures amoroses entre ells.

També, cal afegir l’excés de plànols totalment innecessaris i irrellevants de dones en banyador o bikini passejant per la platja o pel mateix passeig en el qual els oficials patrullen, així com certes escenes de sexe explícit no adequades per a menors.

Firma: Laura Llauradó