Oh happy day

TV3 s’apunta també al ressorgiment del subgènere talent show que estan vivint les cadenes generalistes estatals amb espais com La voz (T5), Tu cara me suena (A3) o Masterchef (La 1 de TVE). Tot i així, TV3 ja havia flirtejat amb aquest registre a Casal Rock, que donava protagonisme a la tercera edat per demostrar les seves aptituds vocals. L’atreviment li va sortir rodó: el públic va respondre molt bé i es van endur un premi Valors als Zapping 2009.

Oh happy day conté tots aquells ingredients bàsics d’un espai musical d’aquestes característiques: espectacle, un jurat, llàgrimes, la lluita per un somni, la il·lusió i cançons reconegudes pel gran públic. El resultat és una proposta que atreu, la música enganxa –des de Manel a Queen-, igual que els cors concursants.

A més de les actuacions, cada setmana s’ofereix, en diversos vídeos de seguiment, com s’afronten els assajos del nou repertori que hauran de defensar al programa i les històries humanes i personals que hi ha al darrere dels col·lectius de cantaires.

El programa, presentat per Eduard Farelo, entreté sense caure en l’explotació malsana dels sentiments i les concessions barroers d’altres títols d’aquest estil, tret d’algun moment puntual. També, té com a punt positiu un jurat –on cadascú té assignat un rol- que no utilitza la mala educació o la falta de respecte a l’hora de fer les seves valoracions.

Així que amb Oh happy day tenim una alternativa diferent –producció pròpia i música- a l’àmplia oferta cinematogràfica dels dissabtes a la nit de la resta de canals.

Firma: Montserrat Bros