Monster High

Les Monster High són unes nines de Mattel que van sortir al mercat a través d’una important campanya que incloïa el llançament d’una novel·la juvenil, una pel·lícula i una sèrie online (emesa ara a la televisió), a més d’una gran quantitat de complements per a les joguines i una pàgina web en la qual les fans puguin estar al dia de totes les novetats del monstruós institut i comunicar-se amb altres seguidores del producte. Aquesta col·lecció, ideada per construir un món en el qual el públic femení més jove pugui submergir-se i quedar atrapat en ell per complet, està formada pels fills adolescents dels monstres més coneguts de la ficció i de la tradició popular, entre els quals podem trobar a personatges tan agafats pels pèls com Draculaura o Franki Stein. La combinació entre adolescents i monstres els dota d’una barreja de modernitat i d’estètica gòtica, que més bé sembla una descarada maniobra destinada a vestir la suposada filla del vampir més famós de la història amb minifaldilla, talons i un ombrívol maquillatge, mentre parla per un mòbil en forma de taüt.

Pel que fa a la sèrie, a causa dels seus orígens en els quals estava destinada a ser emesa a través d’Internet, té una durada molt reduïda, de no més de dos minuts per episodi, a través dels quals els guionistes tenen dificultats per presentar una història ben construïda. Les referències a personatges de terror són freqüents i poden ser poc accessibles a part del públic, i en alguns moments arriben punts una mica extravagants. Tot això, juntament amb la poca elaboració del dibuix, fa d’aquesta, una ficció una mica difusa i amb poca capacitat per atrapar el públic.

No obstant això, el gran pecat de Monster High està en la superficialitat que desprenen els seus protagonistes, tant en les seves formes i maneres de comportar-se, com en la seva aparença exterior i els seus gustos a l’hora de vestir. Per descomptat, no és el programa més banal de la televisió sobre i per a adolescents, però tampoc és un exemple massa adequat. En alguns capítols apareixen valors positius, com l’amistat o el companyerisme, però, en general, els creadors no s’esforcen gaire en impedir l’aparició de baralles juvenils, enveges i altres conductes immadures.

Firma: Juan Xipell