Helix

Helix és una sèrie de ciència ficció que incorpora elements del món audiovisual: el misteri de Lost, sang de Resident Evil i la tensió de Doom, però també es poden trobar centelleigs d’Expedient X o altres sèries de les últimes dues dècades. Al estar ambientada en un espai tancat es nota la mà del productor executiu Ronald D. Moore (Battlestar Galactica).

L’argument inclou elements de tensió, suspens i por. És millor no veure la sèrie en solitari. La trama, al principi, sembla que no aporta gens nou: un virus en un lloc tancat, una història amorosa, el militar sospitós i els dolents que oculten informació. Encara que sembli una situació ja coneguda, els guionistes han sabut amenitzar l’argument amb diverses accions plenes de força dramàtica, i ho han fet de tal manera que queda filades perquè tot tingui ordre i sentit.

Un aspecte que fa d’Helix una sèrie atractiva ha estat el saber agrupar actors coneguts i experimentats, amb uns altres de desconeguts que han sabut mantenir un alt nivell interpretatiu. Actors com Bill Campbell (The Killing, Los 4.400) o Hiroyuki Sanada (Lost, L’últim Samurai) suporten un major pes dramàtic per la seva condició d’actors consagrats, alhora que actuen d’antagonistes. Però també apareixen estrelles emergents com Jordan Hayes (Nikita) o Mark Ghanimé (Smallville, Supernatural).

La base a l’Àrtic no dóna molt joc per fer plànols exteriors, els quatre generals i ja està. Per això, la majoria de seqüències transcorren a l’interior, on s’ha realitzat una gran labor de fotografia perquè no resulti un entorn pesat. A més es juga amb els colors: laboratoris molt blancs però, alhora, el virus és negre, un contrast fàcil de reconèixer. Una altra aportació és el tractament musical, unes cançons que no enganxen per res amb el que es veu en la pantalla, una bona selecció de hits dels seixanta, però que no casen amb la trama.

En resum Helix sap barrejar el suspens, la ciència i les relacions humanes. De tal manera que aporta a l’espectador unes bones dosis d’entreteniment. Malgrat comptar amb un pressupost baix, per tractar-se de ficció se la considera una sèrie econòmica, aconsegueix un nivell de qualitat alt gràcies al treball dels guionistes i els actors.

Firma: Josep Alegret