Aquesta nova versió de Galactica, estrella de combat no és simplement un remake, sinó que és una “reimaginació” de la sèrie de finals dels anys 70, que aleshores va esdevenir tota una icona i va generar un fenomen de culte a nivell mundial. De fet, hi ha aspectes argumentals i de persontages que han variat. Però sobretot ha canviat el to, molt més obscur i menys heroic que la seva antecessora. Ronald D. Moore, el creador i també productor de la sèrie Star Trek durant els 90, imprimeix un ritme nou a la realització. Aquesta passa a tenir un estil mig documental-dogma, amb molta càmera en mà i panoràmiques ràpides. Pel que respecta al guió, es busca lluir més les relacions personals que les escenes d’acció. La comercialitat que li podria treure això, Galactica la recupera amb un exquitx d’escenes de sexe de nul·la funcionalitat, a excepció del reclam per cert tipus d’espectador.
En termes generals, quan una producció té aquestes característiques se li acostuma a dir “adulta”, un fet una mica estrany, com si adult fos sinònim de més decadent, trist o pessimista, o com si no es pogués fer una ficció madura i de qualitat sense aquest matís grisenc o provocatiu, que deixa fora un públic més jove.
Com sempre, en aquest gènere anomenat sci-fi, es citen filosofia popular, mitologia i analogies i paral·lelismes amb el món contemporani que centenars de fans internautes debaten incasablement a internet.
Galactica, estrella de combat ha rebut nombrosos guardons, com els premis Emmy de televisió (en categories tècniques), els Hugo de ciència-ficció o el de la Television Critics Association.
Firma: Lourdes Domingo
La sèrie original es va estrenar al 1978 i va estar dos anys en emissió a l’ABC. Creada per Glen A. Larson (El coche fantástico, Buck Rogers), aquest va intentar revifar-la al 1980 amb un càsting minvat i menys pressupost. Només 10 capítols de vida van ser la sentència del públic, a la història dels humans en èxode per culpa dels Cylons.
A la nova versió, que també s’estrena amb una minisèrie pilot, els humans reben un atac dels Cylons, els robots que ells mateixos van crear i que, poc després, es van rebel·lar. Després de 40 anys d’armistici, les Dotze Colònies de Kobol són prácticament destruïdes per bombes nuclears i comença així una nova batalla home-màquina i la recerca d’una tretzena colònia humana anomenada Terra.
Galactica és una nau que abans de l’atac s’anava a convertir en un museu, amb uns quants anys de servei espacial a l’esquena. La seva tecnologia és voluntàriament antiquada per evitar la infiltració dels Cylons als seus sistemes. Ara, en aquesta nova etapa, esdevindrà providencial la seva estructura i funcionament.
