39+1

Inspirada en els llibres homònims de l’escriptora Sílvia Soler –Premi Ramon Llull 2013–, l’adaptació televisiva de 39+1 dóna un caire més familiar a aquesta història literària que pertany al gènere chick-lit, caracteritzat per dirigir-se al públic femení, urbà i de classe mitja-alta.

Aquesta sèrie sí que compta amb clixés ja utilitzats en una de les ficcions chick-lit per excel·lència, Sex and the city, que també es va convertir en versió catòdica i cinematogràfica. És el cas d’algunes converses sobre l’univers femení i els marcats rols de cada una de les tres amigues, tal i com ja passava amb Carrie Bradshaw i companyia: la romàntica, la sense pèls a la llengua i la menys estereotipada, amb pinzellades de les dues, la protagonista.

Tot i així, aquesta sèrie creada per Sílvia Soler no acostuma a caure en el to groller en els diàlegs, sinó que usa un registre planer i familiar. A més a més, 39+1 desprèn molta més dosis de proximitat i realitat que la sèrie creada per Candance Bushnell; no només per la seva ubicació, Barcelona (malgrat està rodada quasi sempre en interiors), sinó també per veure el món des d’unes sabates planes low cost en lloc d’uns inaccessibles Manolos i, per suposat, per abordar la maternitat, quasi inexistent en els problemes intranscendents de Bradshaw.

La virtut de 39+1 és que l’Ílla viu en carn pròpia realitats de qualsevol mare de família catalana corrent: discussions matrimonials, dificultats econòmiques i és experta en malabars a l’hora de conciliar les obligacions familiars i professionals. A més a més, hi ha lloc per alguna reivindicació feminista com els entrebancs que la dona té per ascendir professionalment degut al pes familiar que carrega i la poca contribució masculina al respecte.

És d’agrair que l’heroïna i els personatges no estiguin trets d’un catàleg, així que el càsting, liderat per Agnès Busquets (Polònia) està ben escollit i funciona en l’argument. I també és positiu que 39+1 s’allunyi de la grisó d’una altra sèrie femenina produïda per TV3, Infidels, i es serveixi de la comèdia per parlar de temes que estan en el dia a dia de molts catalans.

Firma: Montserrat Bros