Òpera en texans (T3)

L’estrena d’Òpera en texans va suposar una grata sorpresa per públic i crítica per la seva capacitat d’englobar qualitat, informació, cultura i entreteniment. Motiu també que li va valer un Premi Zapping 2011 al millor Programa Cultural.

Ramon Gener, cantant d’òpera i pianista, és l’excel·lent conductor d’un format nou que captiva l’espectador gràcies a la seva contagiosa empatia, a la seva qualitat comunicativa, als seus coneixements i a la seva evident passió per la música, que aconsegueix traspassar la pantalla. Gener es dedica des de fa temps a la divulgació donant conferències sobre òpera de la forma més entretinguda possible, perquè tot el món, entès o no, pugui gaudir d’aquest art amb majúscules.

De la mateixa manera per a la televisió, l’espectador se submergeix de forma senzilla i amena en el món operístic per descobrir els secrets de cadascuna de les obres musicals escollides cada temporada. Els continguts són assequibles per a tot tipus de persones sense perdre la rigurositat, ja que Òpera en texans es pura cultura: transmet la curiositat per sapiguer més, t’obre portes a noves experiències, però sobre tot, t’ensenya a escoltar.

Cal destacar el treball d’edició i producció. No hi ha plató, tot succeeix al carrer per buscar una directa (i més que encertada) interacció amb la gent, des d’una ruta Wagner pels carrers de Barcelona o un viatge a París per gaudir de la vida bohèmia, fins a un recorregut per les bambalines del Liceu 30 minuts abans de començar la funció.

Òpera en Texans és tot un encert que compleix el seu objectiu amb escreix: acostar l’òpera amb rigor i diversió a tot tipus de públic per descobrir la seva màgia. Com el seu encertat nom indica, el format és concís (de tot just 30 minuts de durada), educatiu i res elitista.

La proposta d’Òpera en texans d’aquesta temporada és: La Bohème, de Giacomo Puccini; El naixement de l’òpera; Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy; Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti; Wagner i els catalans; West side Story, de Leonard Bernstein; Lulú, d’Alban Berg; Aida, de Giuseppe Verdi; Compte enrere; Andrea Chénier, d’Umberto Giordano; La flauta màgica, de W.A. Mozart; Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea i Passió per l’òpera.

Firma: Andrea Rodríguez