Mucho que perder, poco que ganar

Després de més de quatre anys en antena, el magazín Sé lo que hicisteis, un dels emblemes de La Sexta, ha deixat orfes les sobretaules de la cadena. Mucho que perder, poco que ganar és la nova aposta del canal per a aquesta franja horària.

Presentada per l’actriu i còmica Anabel Alonso, aquesta emissió es presenta sota el format d’un concurs, encara que ni en la voluntat inicial dels seus creadors ni en el seu resultat final s’aprecien massa intencions d’acostar-se al tradicional gènere televisiu. El duel entre els diversos participants és el de menys. Aquesta idea queda reflectida, d’entrada, en la nomenclatura de l’espai, i és fàcilment constatable en el desenvolupament del programa: hi ha molt poca serietat tant en les preguntes i en les respostes, com en les proves.

El concurs és la manera i, gairebé l’excusa, de reunir a tres famosos que, al costat de la presentadora, gaudeixen d’una diversió que tracten de contagiar al públic i l’espectador, davant els quals, aquests personatges es mostren molt més propers. En aquest sentit podrien establir-se certes similituds, encara que amb diferències i distàncies, entre Mucho que perder… i la primera meitat de Pasapalabra i, fins i tot, amb certes fases de El Hormiguero.

Fins aquí, pocs problemes. La proposta no és gran cosa però sembla aconseguir aportar, en algun moment, certa originalitat, frescor i simpatia, encara que també resulta una mica caòtica, simple, repetitiva i absurda en molts moments, i conté moltes dosis de “frikisme”.

Però la seva gran pega, i és una cosa que rebaixa moltíssim el nivell i la qualitat d’un programa fluix de per si, és que aquest humor i espontaneïtat que tracta de presentar es tradueix en constants sortides de to molt frívoles i en vehicles de lluïment personal del famós de torn i d’Alonso, que donen corda a la broma fàcil i poc afortunada que malmet la imatge del programa i la seva pròpia.

Firma: Juan Xipell